Anys 2002-2003

 

 

A l’abril del 2002,arran d’un debat sobre l’enderroc de la caserna de la Guàrdia Civil de Mataró, que la TV. local va emetre el 3 d’abril, en el qual dos tertulians van deixar entendre que la Guàrdia Civil no havia estat especialment repressora a Mataró, un grup de ciutadans, represaliats durant el franquisme, indignats per aquestes declaracions, ens vàrem reunir al Casal del Barri de Les Esmandíes. Es va parlar del tema i es va acordar fer un manifest de rebuig d’aquestes declaracions; finalment, per unanimitat, es va creure convenient constituir-nos com a Grup de Recerca i Memòria de la Lluita Antifranquista a Mataró, amb l’objectiu d’explicar la Història com va passar.

Des de llavors el col·lectiu es reuneix regularment a l'esmentat centre, tots els 1ers.dimarts de mes a les 19 hores.

A finals del 2002 i part del 2003 vàrem començar un projecte per tal de col·locar una placa commemorativa amb els noms dels mataronins afusellats al Camp de la Bota però les reserves d’alguns familiars de les víctimes a que apareguessin els seus noms ens va fer desistir; així vam optar per fer un monument a TOTES les víctimes del franquisme a Mataró.

En principi, les despeses, tant de la placa com desprès el monument, serien sufragades pels membres del grup i aportacions de simpatitzants.

A finals del 2003 ens posem en contacte amb l’Ajuntament (el Patronat de Cultura) per exposar la nostra intenció i demanar els permisos necessaris i buscar el lloc adient per la col·locació del monument; iniciem un seguit de reunions conjuntes amb el Regidor de Cultura (Sr. Jaume Graupera) i la Regidora d’Obres (Sra. Montserrat López).

A l’abril del 2002,arran d’un debat sobre l’enderroc de la caserna de la Guàrdia Civil de Mataró, que la TV. local va emetre el 3 d’abril, en el qual dos tertulians van deixar entendre que la Guàrdia Civil no havia estat especialment repressora a Mataró, un grup de ciutadans, represaliats durant el franquisme, indignats per aquestes declaracions, ens vàrem reunir al Casal del Barri de Les Esmandíes. Es va parlar del tema i es va acordar fer un manifest de rebuig d’aquestes declaracions; finalment, per unanimitat, es va creure convenient constituir-nos com a Grup de Recerca i Memòria de la Lluita Antifranquista a Mataró, amb l’objectiu d’explicar la Història com va passar.

Des de llavors el col·lectiu es reuneix regularment a l'esmentatcentre, tots els 1ers.dimarts de mes a les 19 hores.

A finals del 2002 i part del 2003 vàrem començar un projecte per tal de col·locar una placa commemorativa amb els noms dels mataronins afusellats al Camp de la Bota però les reserves d’alguns familiars de les víctimes a que apareguessin els seus noms ens va fer desistir; així vam optar per fer un monument a TOTES les víctimes del franquisme a Mataró.

En principi, les despeses, tant de la placa com desprès el monument, serien sufragades pels membres del grup i aportacions de simpatitzants.

A finals del 2003 ens posem en contacte amb l’Ajuntament (el Patronat de Cultura) per exposar la nostra intenció i demanar els permisos necessaris i buscar el lloc adient per la col·locació del monument; iniciem un seguit de reunions conjuntes amb el Regidor de Cultura (Sr. Jaume Graupera) i la Regidora d’Obres (Sra. Montserrat López).

A l’abril del 2002,arran d’un debat sobre l’enderroc de la caserna de la Guàrdia Civil de Mataró, que la TV. local va emetre el 3 d’abril, en el qual dos tertulians van deixar entendre que la Guàrdia Civil no havia estat especialment repressora a Mataró, un grup de ciutadans, represaliats durant el franquisme, indignats per aquestes declaracions, ens vàrem reunir al Casal del Barri de Les Esmandíes. Es va parlar del tema i es va acordar fer un manifest de rebuig d’aquestes declaracions; finalment, per unanimitat, es va creure convenient constituir-nos com a Grup de Recerca i Memòria de la Lluita Antifranquista a Mataró, amb l’objectiu d’explicar la Història com va passar.

Des de llavors el col·lectiu es reuneix regularment a l'esmentatcentre, tots els 1ers.dimarts de mes a les 19 hores.

A finals del 2002 i part del 2003 vàrem començar un projecte per tal de col·locar una placa commemorativa amb els noms dels mataronins afusellats al Camp de la Bota però les reserves d’alguns familiars de les víctimes a que apareguessin els seus noms ens va fer desistir; així vam optar per fer un monument a TOTES les víctimes del franquisme a Mataró.

En principi, les despeses, tant de la placa com desprès el monument, serien sufragades pels membres del grup i aportacions de simpatitzants.

A finals del 2003 ens posem en contacte amb l’Ajuntament (el Patronat de Cultura) per exposar la nostra intenció i demanar els permisos necessaris i buscar el lloc adient per la col·locació del monument; iniciem un seguit de reunions conjuntes amb el Regidor de Cultura (Sr. Jaume Graupera) i la Regidora d’Obres (Sra. Montserrat López).

A l’abril del 2002,arran d’un debat sobre l’enderroc de la caserna de la Guàrdia Civil de Mataró, que la TV. local va emetre el 3 d’abril, en el qual dos tertulians van deixar entendre que la Guàrdia Civil no havia estat especialment repressora a Mataró, un grup de ciutadans, represaliats durant el franquisme, indignats per aquestes declaracions, ens vàrem reunir al Casal del Barri de Les Esmandíes. Es va parlar del tema i es va acordar fer un manifest de rebuig d’aquestes declaracions; finalment, per unanimitat, es va creure convenient constituir-nos com a Grup de Recerca i Memòria de la Lluita Antifranquista a Mataró, amb l’objectiu d’explicar la Història com va passar.

Des de llavors el col·lectiu es reuneix regularment a l'esmentatcentre, tots els 1ers.dimarts de mes a les 19 hores.

A finals del 2002 i part del 2003 vàrem començar un projecte per tal de col·locar una placa commemorativa amb els noms dels mataronins afusellats al Camp de la Bota però les reserves d’alguns familiars de les víctimes a que apareguessin els seus noms ens va fer desistir; així vam optar per fer un monument a TOTES les víctimes del franquisme a Mataró.

En principi, les despeses, tant de la placa com desprès el monument, serien sufragades pels membres del grup i aportacions de simpatitzants.

A finals del 2003 ens posem en contacte amb l’Ajuntament (el Patronat de Cultura) per exposar la nostra intenció i demanar els permisos necessaris i buscar el lloc adient per la col·locació del monument; iniciem un seguit de reunions conjuntes amb el Regidor de Cultura (Sr. Jaume Graupera) i la Regidora d’Obres (Sra. Montserrat López).

A l’abril del 2002,arran d’un debat sobre l’enderroc de la caserna de la Guàrdia Civil de Mataró, que la TV. local va emetre el 3 d’abril, en el qual dos tertulians van deixar entendre que la Guàrdia Civil no havia estat especialment repressora a Mataró, un grup de ciutadans, represaliats durant el franquisme, indignats per aquestes declaracions, ens vàrem reunir al Casal del Barri de Les Esmandíes. Es va parlar del tema i es va acordar fer un manifest de rebuig d’aquestes declaracions; finalment, per unanimitat, es va creure convenient constituir-nos com a Grup de Recerca i Memòria de la Lluita Antifranquista a Mataró, amb l’objectiu d’explicar la Història com va passar.

Des de llavors el col·lectiu es reuneix regularment a l'esmentatcentre, tots els 1ers.dimarts de mes a les 19 hores.

A finals del 2002 i part del 2003 vàrem començar un projecte per tal de col·locar una placa commemorativa amb els noms dels mataronins afusellats al Camp de la Bota però les reserves d’alguns familiars de les víctimes a que apareguessin els seus noms ens va fer desistir; així vam optar per fer un monument a TOTES les víctimes del franquisme a Mataró.

En principi, les despeses, tant de la placa com desprès el monument, serien sufragades pels membres del grup i aportacions de simpatitzants.

A finals del 2003 ens posem en contacte amb l’Ajuntament (el Patronat de Cultura) per exposar la nostra intenció i demanar els permisos necessaris i buscar el lloc adient per la col·locació del monument; iniciem un seguit de reunions conjuntes amb el Regidor de Cultura (Sr. Jaume Graupera) i la Regidora d’Obres (Sra. Montserrat López).

A l’abril del 2002,arran d’un debat sobre l’enderroc de la caserna de la Guàrdia Civil de Mataró, que la TV. local va emetre el 3 d’abril, en el qual dos tertulians van deixar entendre que la Guàrdia Civil no havia estat especialment repressora a Mataró, un grup de ciutadans, represaliats durant el franquisme, indignats per aquestes declaracions, ens vàrem reunir al Casal del Barri de Les Esmandíes. Es va parlar del tema i es va acordar fer un manifest de rebuig d’aquestes declaracions; finalment, per unanimitat, es va creure convenient constituir-nos com a Grup de Recerca i Memòria de la Lluita Antifranquista a Mataró, amb l’objectiu d’explicar la Història com va passar.

Des de llavors el col·lectiu es reuneix regularment a l'esmentatcentre, tots els 1ers.dimarts de mes a les 19 hores.

A finals del 2002 i part del 2003 vàrem començar un projecte per tal de col·locar una placa commemorativa amb els noms dels mataronins afusellats al Camp de la Bota però les reserves d’alguns familiars de les víctimes a que apareguessin els seus noms ens va fer desistir; així vam optar per fer un monument a TOTES les víctimes del franquisme a Mataró.

En principi, les despeses, tant de la placa com desprès el monument, serien sufragades pels membres del grup i aportacions de simpatitzants.

A finals del 2003 ens posem en contacte amb l’Ajuntament (el Patronat de Cultura) per exposar la nostra intenció i demanar els permisos necessaris i buscar el lloc adient per la col·locació del monument; iniciem un seguit de reunions conjuntes amb el Regidor de Cultura (Sr. Jaume Graupera) i la Regidora d’Obres (Sra. Montserrat López).

A l’abril del 2002,arran d’un debat sobre l’enderroc de la caserna de la Guàrdia Civil de Mataró, que la TV. local va emetre el 3 d’abril, en el qual dos tertulians van deixar entendre que la Guàrdia Civil no havia estat especialment repressora a Mataró, un grup de ciutadans, represaliats durant el franquisme, indignats per aquestes declaracions, ens vàrem reunir al Casal del Barri de Les Esmandíes. Es va parlar del tema i es va acordar fer un manifest de rebuig d’aquestes declaracions; finalment, per unanimitat, es va creure convenient constituir-nos com a Grup de Recerca i Memòria de la Lluita Antifranquista a Mataró, amb l’objectiu d’explicar la Història com va passar.

Des de llavors el col·lectiu es reuneix regularment a l'esmentatcentre, tots els 1ers.dimarts de mes a les 19 hores.

A finals del 2002 i part del 2003 vàrem començar un projecte per tal de col·locar una placa commemorativa amb els noms dels mataronins afusellats al Camp de la Bota però les reserves d’alguns familiars de les víctimes a que apareguessin els seus noms ens va fer desistir; així vam optar per fer un monument a TOTES les víctimes del franquisme a Mataró.

En principi, les despeses, tant de la placa com desprèsel monument, serien sufragades pels membres del grup i aportacions de simpatitzants.

A finals del 2003 ens posem en contacte amb l’Ajuntament (el Patronat de Cultura) per exposar la nostra intenció i demanar els permisos necessaris i buscar el lloc adient per la col·locació del monument; iniciem un seguit de reunions conjuntes amb el Regidor de Cultura (Sr. Jaume Graupera) i la Regidora d’Obres (Sra. Montserrat López).

Els que han mort en defensa de la llibertat i la democràcia

LListat combatents morts de Mataró
coordinadora_excombatents.pdf
Documento Adobe Acrobat 381.6 KB
La heroïna de Hemingway
Una veïna de Mataró va inspirar una de les obres de l'escriptor americà
maria_sans.jpg
Imagen JPGE 2.4 MB