Any 2013

Desembre

“La postguerra a Mataró (1939-1952)”

Autora: Margarida Colomer i Rovira

 

 

Presentació del llibre

 

Dia: El dilluns 16 de desembre a les 19 hs

Lloc: Les Esmandies Casal de Barri (Rda. O'Donnel,94, Mataró)

Presenta: Pep Riera

Organitza: Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró

Participa: Les Esmandies Casal de Barri

 

Coberta del llibre “La Postguerra a Mataró”

 

Aquest llibre analitza la història de la població de Mataró entre 1939 i 1952, tot relacionant-la amb esdeveniments dins el territori espanyol i internacional. L’objectiu principal és conèixer i reflexionar sobre la postguerra, període poc estudiat des d’un punt de vista global. S’hi destaca l’evolució del govern municipal, el de la Falange, el Sindicat de la CNS i el de l’Església, com a poders depenent, de la Dictadura franquista. En contraposició s’estudia la resta de la societat civil, com són les condicions de vida, l’ensenyament, la sanitat i la cultura. Podem observar com la societat s’organitza amb entitats culturals de resistència. A nivell laboral es lluita amb vagues per millorar el nivell de vida de la classe treballadora, vagues liderades per dones del gènere de punt. Es fa esment de persones que es fan més visibles per la seva trajectòria dins el camp cultural, sindical i polític, tant clandestí com permès en el marc d’una societat molt controlada pel poder franquista. Amb tot el procés el que podem copsar és la gran repressió a tots els àmbits de la societat i molt especialment als sectors populars considerats antifranquistes.

 

“Durant la postguerra la por va amarar tota la població”
entrevista Margarida Colomer.pdf
Documento Adobe Acrobat 99.0 KB

La pèrdua de la innocència. Infants sota les bombes.

 

Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, i l’Institut Lluís Vives de Barcelona es complauen a convidar-vos a l’obra de teatre

 

La pèrdua de la innocència. Infants sota les bombes.

 

→ Teatre Sant Medir

Constitució, 17, Barcelona.
Dimecres, 4 de desembre de 2013. 12 h públic escolar 19 h públic general

 

La representació organitzada pel Memorial Democràtic i l’Institut Lluís Vives s’emmarca dins del projecte Donar Veu a la Memòria dut a terme pels alumnes de l’Institut Lluís Vives i de les commemoracions del 75è aniversari dels bombardeigs sistemàtics contra la població civil impulsades pel Memorial Democràtic en diverses localitats de Catalunya.

 

Basada en textos escrits durant la Guerra Civil espanyola per nens i nenes que van viure en primera persona el conflicte, també apareixen narracions d’escriptors com ara Josep Miracle, Mercè Rodoreda o Teresa Pàmies, que han deixat, en els seus llibres, testimoni d’aquells dies.

 

Per assistir a les representacions cal fer la reserva prèvia al número de telèfon següent 93 634 73 60, o bé per correu electrònic a eblasi@gencat.cat.

Novembre

El divendres dia 8 de novembre, a les 20 hs, es presenta a Can Plauet (Mataro) la exposició "Desenterrant el silenci", de Sergi Bernal.

Octubre

Ofrena floral davant el monument al president Lluis Companys

El dimarts dia 15 d' octubre a las 19 hs (a l'avinguda Lluis Companys)

 

Participació a l'ofrena per l'aniversari de l'afusellament de Lluís Companys

Dignificar y reconocer

(Comunicado de la Amical de Mauthausen ante la beatificación de 522 personas)

Ante la beatificación de 522 mártires el pasado día 13 de octubre en Tarragona, promovida por la Conferencia Episcopal Española, la Amical de Mauthausen y otros campos y de todas las víctimas del nazismo de España considera que el acto tuvo un carácter político, a pesar de las palabras de los organizadores que lo negaban, en la medida en que fue evidente una clara tergiversación de la historia.

 

Desde su condición de entidad que, además de defender la preservación de la memoria de las víctimas republicanas del nazismo y por tanto del franquismo, tiene el objetivo de velar para situarlas en la historia de nuestro país, cree necesario formular algunas preguntas:

•    Las palabras del cardenal Angelo Amato aludiendo a los regímenes de los años 30 como fruto de una ideología diabólica, ¿se referían al régimen nacionalsocialista, o bien incluía también el régimen de la II República? El primero de ellos, totalitario, conculca todas las libertades y derechos, mientras que el segundo fue un régimen legalmente instituido y dotado de todos los instrumentos de un estado de derecho. Y en referencia a la dictadura de Franco, a la que la iglesia amparó bajo palio y de la que recibió todo tipo de privilegios, ¿cómo la calificaría?

•    ¿No era la iglesia, en boca de los cardenales Segura y Gomà, la que atizaba el odio hacia el régimen republicano desde su proclamación, debido a su legislación laica, y la que clamaba para unir la cruz y la espada? Ante la libertad de cultos contemplada en la constitución republicana, ¿no eran preclaros miembros de la iglesia los que lanzaban proclamas violentas contra otras creencias, especialmente, contra los judíos y los masones?

•    ¿No se inició la violencia con el golpe de estado del 17 de julio? ¿No fueron sus protagonistas, Mola, Arias Navarro, Queipo del Llano, quienes desencadenaron el terror en los territorios conquistados, desde Ceuta y Melilla, en Sevilla, Badajoz , Málaga…?

•    ¿No fue la iglesia, con escasas excepciones, quien dio la mano y bendijo los golpistas y quien calló, si no instigó, las acciones exterminadoras de los rebeldes? ¿Y no fueron también algunos de sus miembros los que disparaban desde edificios religiosos a los milicianos que detenían el golpe?

•    ¿Por qué se identifica el anticlericalismo con el régimen republicano, siendo bien conocido que es un fenómeno que arranca del siglo XIX y que surgió como reacción al poder terrenal de la institución católica, a su influencia en el adoctrinamiento ideológico de la escuela, a su posicionamiento en favor de los poderosos, y a su peculiar manera de entender la justicia social como beneficencia, sin olvidar su competencia desleal con el trabajo realizado por los internos en instituciones benéficas?

•    El representante del Vaticano calificó la iglesia como la casa del perdón. ¿Quiénes son los culpables que merecen ese perdón? ¿Son los más de 20.000 fusilados al acabar la guerra de España, entre ellos sacerdotes vascos? ¿Son los prisioneros que, en régimen de trabajos forzados, tuvieron que reconstruir iglesias y edificios religiosos y levantar el ignominioso Valle de los Caídos, cuando a los derrotados se les fusilaba, encarcelaba y confiscaban bienes y propiedades?

•    ¿A qué estrategia responden los ataques de algunos jerarcas católicos a la Ley de Memoria Histórica? ¿Es que sólo sus víctimas tienen derecho al reconocimiento y dignificación? ¿Es que no lo merecen los 114.000 republicanos desaparecidos?

 

Desde el rigor histórico, hay que admitir la gravedad de la violencia desencadenada de forma incontrolada en los meses siguientes al golpe de estado, pero como en cualquier fenómeno histórico, hay que situarlo en su contexto, no para justificarlo, sino para explicarlo. El estallido de la violencia en la retaguardia contra miembros de la iglesia y contra sus bienes se produjo a raíz del golpe de estado para derrocar el régimen legítimo de la II República, y no hubiera sido posible sin una larga nómina de hechos y fenómenos, en el marco de la dicotomía clericalismo-anticlericalismo, propia de nuestro país. En ningún caso, sin embargo, la violencia anticlerical fue de carácter institucional, como la que practicaron los golpistas y el régimen dictatorial que siguió a su triunfo militar.

 

La iglesia católica, en la ceremonia en Tarragona, ha aludido al "perdón", término que nosotros consideramos inapropiado si no es con la condición de que, antes, se conozca la verdad en toda su complejidad.

 

AMICAL DE MAUTHAUSEN Y OTROS CAMPOS
Barcelona, 15 de octubre de 2013

Acte d’homenatge al Mestre Antoni Benaiges a la seva vila, Mont-Roig del Camp.

Divendres 18 a les 19 hores.

La història

 

A finals de juliol del 1936, just al principi de la Guerra Civil, va desaparèixer el mestre català Antoni Benaiges. Dos anys abans havia arribat al poble burgalès de Bañuelos de Bureba disposat a aplicar, a la seva petita escola rural, la tècnica Freinet, una innovadora metodologia pedagògica basada en la participació dels alumnes i l'ús de la impremta.

 

Durant més de 75 anys, la feina i la personalitat del mestre van romandre en la intimitat del record dels seus antics alumnes i dels seus companys de professió, mentre la família conservava el desig de conèixer la veritat sobre el seu parador.

 

L'agost de 2010, amb motiu de l'exhumació d'una fossa comuna al paratge de La Pedraja (Burgos), la memòria del mestre va emergir i es va iniciar una investigació que ha descobert una història única, emotiva i poètica.

 

Un llibre, una exposició fotogràfica i un documental

 

Aquesta història l’hem explicada amb una exposició fotogràfica, anomenada Desenterrant el silenci i que s’ha exhibit a més de 15 sales. Un llibre: AntoniBenaiges, el mestre que va prometre el mar, dels autors Francesc Escribano, la Queralt Solé, Francisco Ferrandiz i Sergi Bernal. I en breu presentarem el documental, El Retratista, fet sota la direcció de l’italià Alberto Bougleux.

 

Homenatge i dignificació a Mont-roig del Camp

 

Tot aquest projecte de memòria té l’objectiu de recuperar i dignificar la figura del mestre assassinat Antoni Benaiges i amb ella la resta del col·lectiu d’assassinats pel feixisme.

 

Al març de 2013 el Memorial Democràtic l’homenatjava a l’Escola Jacint Verdaguer, mesos després el poble de Bañuelos batejà la seva escola com “Escuela Antonio Benaiges”, la història continua i la propera parada serà Mont-roig del Camp, la seva vila.

 

Aquest correu és una invitació a particulars i mitjans, una comunicació per que tingueu coneixement de l’acte de memòria que farem acompanyats de la família i vilatans a Mont-roig del Camp.

 

 

Viajes a Mauthausen y Buchenwald 2014 (socios, particulares y asociaciones)

Estimados compañeros y compañeras,

En primer lugar, nos complace saludaros fraternalmente y desearos un buen trabajo en este curso que empieza. No se nos escapan las dificultades de todo tipo, político, económico y social, por las que atravesamos, y justamente por esa razón necesitamos, más que nunca, estrechar los lazos entre todos nosotros y encarar juntos el trabajo, sin renunciar a ninguno de los objetivos de nuestros antecesores y de nosotros mismos, los que tenemos el deber de mantenernos fieles a la defensa de los valores y de la memoria de los perseguidos, represaliados y muertos a causa de los regímenes nazi-fascistas, entre los que sobresalió la dictadura franquista.

Por todas estas razones, os proponemos formar parte de un proyecto que serviría para fortalecer estos lazos y mostrar el vigor del asociacionismo vinculado a la memoria del antifranquismo y el antifascismo, ante la sociedad y ante las instituciones: asistencia a los campos de Buchenwald y Mauthausen, para participar en las ceremonias de la liberación. Para el año 2014 se cumplirán 75 años del exilio, inicio de la tragedia de los republicanos deportados, y también 70 años de la deportación republicana al campo de Buchenwald, donde llegaron con mayor número en 1944. Por otra parte, en 2014 , corresponde a nuestra delegación, como representantes de los republicanos deportados, pronunciar un parlamento durante estos actos conmemorativos en Mauthausen ante las delegaciones de todos los demás países.

Como podéis suponer, se trata de un proyecto de envergadura, aunque desde la Amical nos veríamos con posibilidades de organizarlo, partiendo de la experiencia acumulada año tras año. Si hasta este año, los protagonistas de los viajes y homenajes rendidos en los campos aludidos, pero también  a los de Auschwitz y Ravensbrück, han sido los estudiantes de todos los lugares de España, por las razones que todos podéis suponer, la falta de subvenciones, nos ha hecho pensar en iniciar una nueva orientación: dar el protagonismo a las asociaciones.

En cuanto a algunas orientaciones que pueden ser de utilidad a la hora de considerar el proyecto, podemos detallar lo siguiente:

VIAJE A MAUTHAUSEN
Fechas : 9, 10 y 11 de mayo
Duración: 3 o 4 días
Itinerario: BCN o Madrid-Munich o Viena ( en avión ). Linz-Hartheim-Gusen-Mauthausen (en autocar). Si el viaje fuera de 4 días, también incluiría Ebensee.
Precio aproximado (3 días): 500 € desde Barcelona y 600 €, desde Madrid.
 
VIAJE A Buchenwald
Fechas: mediados de abril
Duración: 4 días
Itinerario: BCN o Madrid-Berlin / o Frankfurt (en avión). Weimar-Dora-Buchenwald-Memorial Conferencia Wansee (Berlín).
Precio aproximado: 550 € desde Barcelona y 600 € desde Madrid.

Ni que decir tiene que, para poner en marcha la preparación (alojamiento, guía, autocar, reservas visitas, materiales, homenajes... ) sería necesario que, lo más pronto posible, nos respondierais para confirmarnos si estáis interesados en participar.

Os saluda fraternalmente,

Amical de Mauthausen y otros campos

"Jornadas Guerrilleras en Santa Cruz de Moya (Cuenca)"

 

Dies 5 i 6 d'octubre

 

Preu: 150€ (inclou desplaçament en autobus, hotel i pensió completa)

 

Més informació al telèfon 934812709, pels matins (Associació d'Expressos Polítics de Catalunya)

 

 

Setembre

 

Participació a l'ofrena conjunta amb l'Omnium Cultural per la Diada i adhesió al manifest.

 

Hem creat una pàgina de facebook, gestionada per un altre afiliat: www.facebook.com/grmhmataro

 

 

”Amical de Mauthausen y otros campos y de todas las víctimas del nazismo de España”

 

Butlletí d'informació i comunicació

 

Homenatge a Salvador Allende

Un any més, la plaça que porta el nom del que fora president de Xile entre 1970 i 1973, és el punt de trobada dels ciutadans que li volen retre homenatge.

 

Conduït per l’actor Jaume Comas, en l’acte d’enguany hi haurà un parlament de l’exfiscal Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo.

 

Com és habitual, també s’escoltaran les darreres paraules pronunciades per Allende des de l’assetjat Palacio de la Moneda i es durà a terme una ofrena floral al bust del mandatari xilè que presideix aquest espai públic.

 

Dia / Hora: 11/09/2013, 10:30 H Lloc: Plaça Salvador Allende. Barcelona

 

Per accedir-hi amb transport públic:

 

Bus: 28, 87, 92.

Metro: L5 (Mare de Déu del Coll/Carmel)

11 de setembre

Diada Nacional de Catalunya

dimecres, 11 / setembre a les 10:30
Monument de Rafael Casanova, Mataró.

Manifest de Mataró

La nostra Diada Nacional ens recorda cada any que, des de fa ja gairebé 300 anys, els catalans aspirem a la plena llibertat com a poble. Volem decidir per nosaltres mateixos el nostre futur. I tenim molt clar que això implica la realització d’un referèndum. Volem poder expressar de forma democràtica el sentiment, cada vegada més compartit, que ens cal un altre marc polític per créixer com a societat i com a cultura. Els ciutadans de Catalunya ens hem de poder expressar sobre aquesta qüestió. Aquest és un principi democràtic inalienable, reconegut per les Nacions Unides, reconegut per qualsevol demòcrata de cor.

Som una societat que vol tenir il·lusions, que, malgrat les dificultats, se’n vol sortir sense deixar ningú enrere. Som una societat mobilitzada i organitzada, amb capacitat per empènyer, per canviar les coses si convé. En aquests moments, el protagonisme és nostre, de la societat civil, i per això la tarda d’avui onze de setembre ens atrevirem a dur a terme un repte tan gran com el de construir una cadena humana que cobrirà 400 km, amb la suma de milers i milers de persones.

Quan el 1714 els catalans lluitaven per la llibertat, no ho feien només pels catalans d’origen sinó per tothom. Perquè ja aleshores Catalunya era una societat de gent vinguda d’arreu, una gent que es va implicar fins al final en la defensa de Barcelona. Avui Catalunya continua essent una societat plural. La pluralitat que ens fa ser un poble més ric. I en aquesta diversitat ens sentim poble i volem continuar essent poble. I volem mantenir la nostra llengua, que ens agermana, respectant, com no pot ser d’altra manera, les altres llengües i cultures que existeixen en el nostre país.

Però serem un poble si podem ser lliures, com volem que ho siguin totes les persones d’aquest món; lliures i dignes. Per això ens rebel·lem quan s’ataca la llengua catalana, perquè la volem tan digne com qualsevol altra. Per això ens rebel·lem quan l’abús de poder actua contra els ciutadans i els seus drets. Volem una societat més justa, més equitativa, més equilibrada, on el poder i els recursos estiguin més repartits, i no només en mans d’uns quants. I això només ho aconseguirem amb més llibertat. Per això cal que tots els ciutadans ens impliquem, i sumem esforços. Des de Mataró volem treballar i sumar esforços per la cohesió social i per construir un futur entre tots. Volem ser responsables del nostre futur i que ens deixin decidir. Volem decidir.

Desenterrant el silenci: Antoni Beneiges, el mestre que va prometre el mar

 

 

 

 

Presentació del llibre a la setmana del llibre en català

7 de setembre a les 19 h Pça. de l'Escriptura

Exposició "Desenterrant el silenci" a Cabrera de Mar

 

 

A Cal Conde, Cabrera de Mar, inauguració de l'exposició "Desentarrant el silenci" a les 6h de la tarda

Juny

 

La pàgina web ja està enllestida i operativa; ens ha costat 48 €.

L'adreça es: www.memoriahistoricamataro.org

 

Maig

 

Una afiliada s'ofereix per muntar i gestionar la pàgina web del grup; concertem una reunió i comencem les gestions pertinents.

 

Comunicat de prensa

AMICAL DE MAUTHASEN I ALTRES CAMPS

i totes les víctimes del nazisme d'Espanya

Durante los días 10 al 12 de mayo, profesores y estudiantes de los institutos Ramon Berenguer IV de Sta. Coloma de Gramenet, Pius Font i Quer y Lluis de Peguera de Manresa, han viajado a Mauthausen –acompañados por varios miembros de la Junta de nuestra asociación- para asistir a los actos conmemorativos de la liberación del camp, tal como se viene haciendo año tras año. En esta ocasión, también han acompañado al grupo la concejala de Sta. Coloma de Gramenet, Silvia Tordera, y el concejal de Manresa, Joan Calmet, como únicos representantes institucionales, sin que hubiera ninguna representación, ni del gobierno de España, con la excepción del Sr. Ministro Consejero de la embajada de España en Austria, ni de ninguna Comunidad Autónoma; como ha venido siendo habitual desde el año 2005.

Una vez más, los participantes en los homenajes internacionales, como ya pasó hace unas semanas en Buchenwald, han constatado el contraste que significa la ausencia de representantes de nuestros gobiernos, frente a la participación de autoridades de todos los países europeos. Al mismo tiempo que checos, polacos, judíos, franceses, austríacos, húngaros..., de nuevo han rendido homenaje a las víctimas republicanas del nazismo en el monumento erigido en su memoria, depositando ofrendas e incluso con honores militares, lucharemos para estar presentes y para seguir desfilando junto a todos los países en la appellplatz, por tal de no faltar al deber de memoria y compromiso, sin dejar de lamentar estas ausencias políticas que muestran, una vez más, la singularidad y las limitaciones democráticas de nuestro país.

Nos duele constatar que los republicanos deportados a los campos nazis todavía no gozan, entre nosotros, de su reconocimiento como primeros combatientes antifascistas, mientras que para las otras naciones europeas son considerados unos héroes.

 

Amical de Mauthausen y otros campos

Abril

 

Intervenció a Ràdio Mataró, al programa del Grup d'Història del Casal i al de Les veus dels barris, per fer difusió dels actes pel 14 d'abril.

 

El dia 14 tradicional ofrena a les Brigades Internacionals, amb la intervenció de E. Amouroux, i ofrena al monument a les víctimes del franquisme, amb un parlament del Juli Cuèllar.

 

L'acte es va fer conjuntament amb la CUP, EUiA, UGT, CC.OO, COS, ICV i Esquerra Republicana

 

Presentació del llibre: Desenterrant el silenci

Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar

El company Eduard Amouroux ens va llegir un manifest davant el monument a les brigades internacionals

Intervenció Mataró.pdf
Documento Adobe Acrobat 35.5 KB

Gener

 

 

El dia 27 participem en l'ofrena floral a les víctimes de l'Holocaust; la Margarida Colomer, en nom del grup, llegeix un manifest i nosaltres llegim la llista dels maresmencs morts als camps d'extermini.

 

 

 

Homenatge a les victimes del Nazisme (Margarida Colomer, 27-1-2013)
Homenatge a les victimes del Nazisme (Ma
Documento Adobe Acrobat 64.6 KB
llista deportats Maresme.pdf
Documento Adobe Acrobat 37.2 KB