Alliberament dels camps de concentració nazis
Els camps d’extermini nazi i la nostra memoria
Els primers camps de concentración a Alemanya es van establir al poc de la designació de Hitler com a canciller, al gener de 1933. Les anomenades SA i la policía van establir aquests camps a partir del febrer de 1933 per controlar les grans quantitats de persones arrestades per la seva oposición al règim: comunistes, socialistes, sindicalistes, lliberals i persones d’esquerres en general.
Es van establir a l’àmbit local de tota alemanya i poc a poc es van anar reemplaçant per camps organitzats centralment i sota la jurisdicció de les SS, fora de la jurisdicció de la justicia ordinària alemanya.
Hi ha gent que ho nega.
Quan a principis de 1944 l’exèrcit soviètic va alliberar el camp de Majdanek, a Polònia, es varen trovar que les tropes alemanes havien intentat esborrar les proves de les atrocitats que allá s’havien estat perpetrant. El ràpid avanç dels soviètics va impedir que ho destrueixin tot, restant, entre altres proves, les cambres de gas d’aquell camp.
Hi ha gent que ho nega.
Cap a l’estiu, a l’igual que els soviètics, els anglesos i americans van anar alliberant altres camps: al gener del 1945 Auschwitz, a l’abril Buchenwald, Dora-Mittelbau, Flossenbürg, Dachau o Mauthausen.
Mauthausen, anomenat pels historiadors el camp del espanyols, ja que molts del nostres exiliats republicans varen pasar per aquest camp i molts varen morir allá.
Quan Mauthausen va ser alliberat, els ressistents espanyols republicans, organitzats a l’interior del camp, els van obrir les portes en una rebuda histórica.
Al camp de Gusen, que depenia del de Mauthausen, varen morir alguns dels nostres estimats mataronins que honorem i recordem a les Stolperstein.
In Memoriam, als mataronins assassinats.
- Josep Duran Martori, assasinat a Gussen
- Josep Ferrer i Coll, passà per Mauthausen i morí a Gussen
- Josep Guasch i Pons, Buchenwald i desaparegut a Johanngeorgenstand
- Elies Soriano González, assassinat a Gussen
- Niabel Belis Miralles, alliberat 13 abril 1945 Bergen-Belsen, morí al 1948
- Camil Quintana Bassas, assassinat a la cambra de gas de Hartheim (Gusen)
- Pere Guillaume Reixach, alliberat Mauthausen 5 maig 1945
- Ramón Aniento Carmen, passà per Mauthausen i assassinat a Gusen
- Joaquim Mir Brugada, assassinat a Hartheim (Annex Gusen)
- Josep Herrera Altimira, assassinat a Gusen.
- Juli Pey Torrents, assassinat a Mauthausen.
- Francesc Verdalet Guardiola, assassinat a Mauthausen
- Josep Astort Masip, assassinat a Gusen
- Josep Maria Julià Mendoza, assassinat a Gusen (Mauthausen).
Hi ha que ho nega
Notes biogràfiques dels deportats mataronins
Josep Astort Masip, jornaler i músic. CNT.
32 anys. Assassinat a Gusen.
La seva dona i filles van morir pensant que s'havia quedat a França i oblidat d'elles.
La família fa només tres anys que es va assabentar de que era mort gràcies a la recerca del seu besnet.
"Una pedra, un nom, una persona"
Francesc Verdalet Guardiola, assassinat a Mauthausen.
Va treballar a Can Gassol. Del PSUC.
Li van posar una injecció de petroli directament al cor. 27 anys.
"Una pedra, un nom, una persona"
Josep Herrera Altimira, assassinat a Gusen.
38 anys.
A en Josep no li havíem trobat família. Fins ara. Dora, la seva neboda, i la M. Teresa, cosina de la Dora, assisteixen emocionades a veure com honorem el seu tiet, en Pepito.
"Una pedra, un nom, una persona"
Joaquim Mir Brugada, assassinat a Hartheim, annex de Gusen.
35 anys.
La família creia que havia desaparegut a la Batalla de l'Ebre, però el cert és que va marxar a l'exili.
"Una pedra, un nom, una persona"
Ramón Aniento Carmen, guàrdia urbà, assassinat a Gusen.
37 anys.
Surt amb un comboi amb 1.472 republicans, dels quals són assassinats 1.079 a Mathausen.
"Una pedra, un nom, una persona"
Pere Guillaume Reixach, deportat a Mathausen en un comboi amb 468 presoners dels quals moriren assassinats 261.
Fou alliberat de Mathausen el 5 de maig de 1.945.
Gràcies a ell, es van retrobar familiars el dia de la col·locació.
"Una pedra, un nom, una persona"
Camil Quintana Bassas, assassinat a la càmera de gas a Hartheim.
35 anys.
Exiliat, capturat a Amiens. Surt amb un comboi amb 398 republicans, dels quals 252 van ser assassinats.
No hem trobat familiars.
"Una pedra, un nom, una persona"
Juli Pey Torrents, assassinat a Mathausen.
36 anys.
L'agost de 1941 surt en un comboi amb 62 republicans, dels quals 31 foren assassinats a Gusen.
"Una pedra, un nom, una persona"
Niabel Belis Miralles, alliberat el 13 d'abril de 1.945 de Bergen Belsen. Soldador, de la CNT.
Quan va arribar a casa seva, la seva família no el va reconèixer de maltractat i malament que va arribar. Morí el 1948.
41 anys.
"Una pedra, un nom, una persona"
Elias Soriano González, tintorer. Assassinat a Gusen.
27 anys.
Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, la família va rebre una carta amb la notícia de la seva mort.
"Una pedra, un nom, una persona"
Josep Durán Martori, assassinat a Gusen.
41 anys. Barber.
Sortí amb un comboi al desembre de 1.940 amb 846 republicans més, dels quals moriren 449.
Va deixar muller i dos fills que marxaren a Caracas.
"Una pedra, un nom, una persona"
Joan Perió i Belis, vidrier. Dirigent de la CNT.
Fou empresonat a la presó de Trèveris i després conduït a Espanya pels militars franquistes.
Tota la seva família es va exiliar.
Afusellat a Paterna el 24 de juliol de 1.942.
55 anys.
Honor i glòria!
Josep Maria Julià Mendoza, assassinat a Gusen.
41 anys.
Va sortir amb un comboi cap a Mathausen amb 200 republicans.
Més de la meitat van ser assassinats.
"Una pedra, un nom, una persona"
Josep Guash i Pons. Miner.
Va sortir en un comboi el 1.944 amb 1.943 presoners dels quals 232 eren republicans.
Quasi la meitat dels republicans van ser assassinat.
Deportat a Buchenwald, va desaparéixer a Johanngeorgenstad.
"Una pedra, un nom, una persona"
Josep Ferrer i Coll, assassinat a Gusen.
42 anys.
Va marxar a l'exili, presoner de gerra a Angulema, deportat a Mathausen.
A falta de familiars, Isabel i Jesús, de la família Stolpersteine de Madrid, van "adoptar" la seva llamborda i la Laura Torrejón, oficialment, va fer l'apadrinament d'en Josep.
"Una pedra, un nom, una persona"