Nit del vidres trencats (Kristallnacht)
Novemberpogrome 1938
De la llum a la foscor
Nit dels vidres trencats
La nit del 8 al 9 de novembre, les tropes d’assalt nazis de les SA, acompanyades i aclamades per milers de ciutadans alemanys, van atacar comerços, magatzems i ciutadans jueus a tot Alemanya i Àustria.
El 9 de novembre van ser destruïdes gairebé totes les sinagogues i cementiris jueus. Més de 30.000 jueus van ser detinguts i internats en CAMPS DE CONCENTRACIÓ, en realitat CAMPS DE LA MORT, on van ser deportats gairebé 10.000 republicans i republicanes, entre ells, els nostres QUINCE ESTIMATS VEÏNS MATARONINS.
Les Stolpersteine (“pedres amb les quals ensopegues”) són llambordes quadrades de 10cm x 10cm fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó, on es graven les dades de persones empresonades, deportades i assassinades a camps de concentració i d’extermini nazis. Es col·loquen al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar en llibertat abans de l’empresonament o la deportació.
L’encarregat de confeccionar aquestes plaques commemoratives, ve de les mans de l’artista alemany Gunter Demnig. Aquestes plaques tenen per objectiu remoure i conscienciar a la població, del que va suposar el règim feixista i perquè les víctimes, no caiguin en l’oblit.
L’any 2017, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró va impulsar el projecte a la nostra ciutat, amb l’objectiu de dignificar els mataronins assassinats i/o humiliats pel nazisme.
La recerca i investigació per trobar els 15 mataronins i els seus familiars, ha anat a càrrec de: Maria Salicrú, Laura Gutiérrez, Gemma Soriano i Bernat Aranyó, durant aproximadament 4 anys. Anys intensos de recerca a arxius, documentació dels familiars, registres diversos, etc., que conclouen amb l’acte de col·locació de les llambordes i que pròximament, es publicarà la recerca per conèixer de prop, les biografies de tots i cadascun d’aquests mataronins que varen donar la vida per la llibertat.
Aquest es l’enllaç de la geolocalització: http://sergibernal.eu/Stolpersteine_GRMHMataro/
Notes biogràfiques dels deportats mataronins
Josep Astort Masip, jornaler i músic. CNT.
32 anys. Assassinat a Gusen.
La seva dona i filles van morir pensant que s'havia quedat a França i oblidat d'elles.
La família fa només tres anys que es va assabentar de que era mort gràcies a la recerca del seu besnet.
"Una pedra, un nom, una persona"
Francesc Verdalet Guardiola, assassinat a Mauthausen.
Va treballar a Can Gassol. Del PSUC.
Li van posar una injecció de petroli directament al cor. 27 anys.
"Una pedra, un nom, una persona"
Juli Pey Torrents, assassinat a Mathausen.
36 anys.
L'agost de 1941 surt en un comboi amb 62 republicans, dels quals 31 foren assassinats a Gusen.
"Una pedra, un nom, una persona"
Josep Herrera Altimira, assassinat a Gusen.
38 anys.
A en Josep no li havíem trobat família. Fins ara. Dora, la seva neboda, i la M. Teresa, cosina de la Dora, assisteixen emocionades a veure com honorem el seu tiet, en Pepito.
"Una pedra, un nom, una persona"
Joaquim Mir Brugada, assassinat a Hartheim, annex de Gusen.
35 anys.
La família creia que havia desaparegut a la Batalla de l'Ebre, però el cert és que va marxar a l'exili.
"Una pedra, un nom, una persona"
Ramón Aniento Carmen, guàrdia urbà, assassinat a Gusen.
37 anys.
Surt amb un comboi amb 1.472 republicans, dels quals són assassinats 1.079 a Mathausen.
"Una pedra, un nom, una persona"
Pere Guillaume Reixach, deportat a Mathausen en un comboi amb 468 presoners dels quals moriren assassinats 261.
Fou alliberat de Mathausen el 5 de maig de 1.945.
Gràcies a ell, es van retrobar familiars el dia de la col·locació.
"Una pedra, un nom, una persona"
Camil Quintana Bassas, assassinat a la càmera de gas a Hartheim.
35 anys.
Exiliat, capturat a Amiens. Surt amb un comboi amb 398 republicans, dels quals 252 van ser assassinats.
No hem trobat familiars.
"Una pedra, un nom, una persona"
Niabel Belis Miralles, alliberat el 13 d'abril de 1.945 de Bergen Belsen. Soldador, de la CNT.
Quan va arribar a casa seva, la seva família no el va reconèixer de maltractat i malament que va arribar. Morí el 1948.
41 anys.
"Una pedra, un nom, una persona"
Elias Soriano González, tintorer. Assassinat a Gusen.
27 anys.
Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, la família va rebre una carta amb la notícia de la seva mort.
"Una pedra, un nom, una persona"
Josep Durán Martori, assassinat a Gusen.
41 anys. Barber.
Sortí amb un comboi al desembre de 1.940 amb 846 republicans més, dels quals moriren 449.
Va deixar muller i dos fills que marxaren a Caracas.
"Una pedra, un nom, una persona"
Joan Perió i Belis, vidrier. Dirigent de la CNT.
Fou empresonat a la presó de Trèveris i després conduït a Espanya pels militars franquistes.
Tota la seva família es va exiliar.
Afusellat a Paterna el 24 de juliol de 1.942.
55 anys.
Honor i glòria!
Josep Maria Julià Mendoza, assassinat a Gusen.
41 anys.
Va sortir amb un comboi cap a Mathausen amb 200 republicans.
Més de la meitat van ser assassinats.
"Una pedra, un nom, una persona"
Josep Guash i Pons. Miner.
Va sortir en un comboi el 1.944 amb 1.943 presoners dels quals 232 eren republicans.
Quasi la meitat dels republicans van ser assassinat.
Deportat a Buchenwald, va desaparéixer a Johanngeorgenstad.
"Una pedra, un nom, una persona"
Josep Ferrer i Coll, assassinat a Gusen.
42 anys.
Va marxar a l'exili, presoner de gerra a Angulema, deportat a Mathausen.
A falta de familiars, Isabel i Jesús, de la família Stolpersteine de Madrid, van "adoptar" la seva llamborda i la Laura Torrejón, oficialment, va fer l'apadrinament d'en Josep.
"Una pedra, un nom, una persona"